Biografia d'Ausiàs March

Ausiàs March, va naixer en Valencia en 1397 va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i el més gran poeta Valencià. 

El seus pares eren Pere March i Elionor Ripoll, abans de morir el seu pare li va instituír com a hereu dels seus béns.

Va ser cavaller, va ser un senyer feudal que poseia varies terres i va ser vassall del rei Alfons el Magnànim.

Entre el 1420 i el 1424 participà com a militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega,  i després al Nord d'Àfrica.

El rei recompensà els seus serveis donant-li els privilegis. En 1425 Ausiàs March és falconer major de casa del rei al Regne de València.

Es casà dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, i una altra el 1443 amb Joana Escorna. De cap de les seues esposes va tindre fills pèro si que en va tenir de naturals.

Entre 1439 i 1442 escriu els seus Cants de Mort, possiblement motivats per la mort de la seva primera esposa. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions.

Finalment va morir a València a l'any 1459.

Expansió de la Corona d'Aragó

En l’any 1050 d.c. el Regne de d’Aragó va començar com a un contat feudal  situat als Pirineus.

Va tenir un paper important en la conquesta de la península amb la anexió de Huesca en 1096 i de Saragossa en 1118.   

 En 1150, Aragó amplia els seus dominis al annexionar al contat de Barcelona amb una unió dinàstica.

En 100 anys, Aragó va convertir-se en un dels regnes cristians més importants d'Espanya i com a tal va començar a desenrotllar una identitat pròpia i una  llengua autòctona. A mesura que la reconquista cristiana va aconseguir el seu moment àlgid en els segles XII i XIII, el Regne d'Aragó va començar a competir amb el Regne de Castella per la conquista de nous territoris en el sud d'Espanya. Així, Aragó conquistaria València i les Illes Balears, encara que la seua posterior expansió cap al sud es veuria impossibilitada pel bloqueig de Castella, quan esta es va annexar Múrcia en 1246.

 A partir d'este moment, la Corona d'Aragó continuarà la seua expansió en l'estranger. En 1282, Pere III d'Aragó s'embarca en una campanya per a la conquista de Tunis. No obstant això, els seus plans canviarien dràsticament quan Sicília va sol·licitar la seua ajuda per a l'alliberament de l'illa dels ocupants francesos: donava començament la Guerra de les Vespres Sicilianes, la qual conclouria amb l'annexió de Sicília a la Corona.

  
En 1323, Aragó invadia l'illa de Sardenya amb l'ajuda d'un dels regnes feudals que la componia, els Guidicati. També la Corona d'Aragó s'involucra en els assumptes de l'imperi Bizantí a través d'uns aventurers aragonesos, els almogàvers organitzats en un exèrcit conegut com la 'Compañía Catalana'. Però el seu gran error va ser quan es va negar a pagar-los els seus honoraris després d'assassinar al seu cap, la qual cosa va provocar la conquista de part del territori, creant-se els Ducats d'Atenes i Neopatria i la seua annexió a la Corona d'Aragó

 En 1390, el Ducat d'Atenes i Neopatria era venut a la família florentina dels Acciaioli, concentrant la seua atenció i esforços en la seua expansió pel Mediterrani occidental. En 1409, les forces de Leonor d'Arborea van ser derrotades en la Batalla de Sanluri i en 1415 Còrsega passava també a les mans d'Aragó. Però la victòria va durar poc ja que finalment després d'un intens conflicte amb la poderosa Gènova, va haver de retirar-se de l'illa.

L'última expansión de la Corona d'Aragó va tindre lloc a Itàlia, quan Joana II de Nàpols davant del lloc que estava patint per part de les tropes de Lluís III d'Anjou va decidir sol·licitar ajuda a Alfonso V. Després de la victòria i en agraïment, Joana II li adopta com a fill i hereu.

Finalment, en 1474, Ferran II d'Aragó es vcasar amb Isabel I de Castella i la Corona d'Aragó va quedar fusionada amb el Regne de Castella

València al segle XV

El segle XV es anomenat el Segle d’or Valencià perque va ser la època de màxim esplendor del escrits valencians, això va suposar al deslligament de la poesia provençal i la màxima maduresa de la llengua. Aquest perióde coincideix amb els moments de màxim predomini polític, quedarà gravat en les ments dels il·lustrats del degle XVIII i del romàntics. 

A part de Ausias March també va haber autors importantas com  Jaume Roig, Joan Martorell, Sor Isabel de Villena, Bonifaci Ferrer i alguns més que van fer que el Regne de València fora una de les principals potencies d' Espanya.

Arquitectura de l'època 

• Torres de Serrans:

És una de les dotze portes que custodiavan l'antigamuralla de la Ciutat de València. Generalment, aquesta porta s'utilitzava per a ceremònies i entrades oficials de embaixadors i de reis. Se la considerava con l'entrada principal de la ciutat. 

• Llotja de la seda:

Va ser construÏda com a símbol de poder per atraure a comerciants de totes les parts del mon. Actualment es considerada patrimoni de la humanitat per la seua bellessa y grandessa. 

• Micalet: 

Es el campanar més important de la ciutat. El sue nom deriva de la seua campana principal. Les seues campanes van ordenar la vida civil i religiosa de la ciutat de València fins al segle  xx, peró també era el lloc on s'acollia els refugiats de la Seu, avisava del perill de pirates i turcs i també de l'entrada i sortida de naus del port.

Societat de L'època

La societat de València al segle XV era clarament feudal. El Regne de València fou economicament, un dels pilars de la corona aragonesa. Aixó va ser gràcies a el comerç marítim, els nous territoris hispanics de la corona aragfonesa i la creació de la primera bossa de valors anomenada "Taula de camvis".
Gracies al gran desarrollo econòmic, amb 40.000 a 70.000 habitants en 1469, València va rarribar a ser la ciutat més poblada de la Península.

Cultura de l’època

Com ja hem dit en altre apartat, aquesta època es la de l’esplendor de la llengua valenciana, apareixen les millor obres l’iteraries valencianes.

També, a final d’aquest segle va augmentar en nombre de gent que sabia llegir i escriure, això va doner lloc a un nou escenari cultural.  Més tard, amb aquest auge de la cultura valenciana ,va aparèixer la imprenta la qual fou un del elements de difusió.

Campanyes militars

Les campanyes militars són una successió de batalles (en les que cada grup intenta derrotar als altres) que pretenen la victòria en una guerra i transcorren en una mateixa zona geogràfica i un mateix període de temps. El fi d'una campanya militar pot ser la derrota d'un dels bans per part de l'altre o l'ocupació de territori principlament.
En Espanya i en Europa en genaral les capanyes militar van durar fins a finals del segle XV.  

 Ausiàs March de joven se incorporó al servicio del Magnánimo en las campañas militares de Córcega, Cerdeña (1420-1422) y a otras expediciones emprendidas por el Mediterráneo y Norte de África (1425).  

Quan va acabar la campanya militar al nord d'Àfrica, també va ser anomenat falconer major del rei Alfons V d'Aragó.

En 1430 va deixar de participar en assumptes militares difinitivament.

Perque va ser important Ausiàs March?

• Perquè la seva obra es una poesia molt personal i sincera. Diferent a tota l'anterior.
• També es important per els manuscrits que ens han arribat i per les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
• Perque va ser un poeta molt llegit, gracies a la influéncia que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etc. A més, tota la poesia en català del segle VXI és un intent d'imitació de la seva obra.