Expansió de la Corona d'Aragó

En l’any 1050 d.c. el Regne de d’Aragó va començar com a un contat feudal  situat als Pirineus.

Va tenir un paper important en la conquesta de la península amb la anexió de Huesca en 1096 i de Saragossa en 1118.   

 En 1150, Aragó amplia els seus dominis al annexionar al contat de Barcelona amb una unió dinàstica.

En 100 anys, Aragó va convertir-se en un dels regnes cristians més importants d'Espanya i com a tal va començar a desenrotllar una identitat pròpia i una  llengua autòctona. A mesura que la reconquista cristiana va aconseguir el seu moment àlgid en els segles XII i XIII, el Regne d'Aragó va començar a competir amb el Regne de Castella per la conquista de nous territoris en el sud d'Espanya. Així, Aragó conquistaria València i les Illes Balears, encara que la seua posterior expansió cap al sud es veuria impossibilitada pel bloqueig de Castella, quan esta es va annexar Múrcia en 1246.

 A partir d'este moment, la Corona d'Aragó continuarà la seua expansió en l'estranger. En 1282, Pere III d'Aragó s'embarca en una campanya per a la conquista de Tunis. No obstant això, els seus plans canviarien dràsticament quan Sicília va sol·licitar la seua ajuda per a l'alliberament de l'illa dels ocupants francesos: donava començament la Guerra de les Vespres Sicilianes, la qual conclouria amb l'annexió de Sicília a la Corona.

  
En 1323, Aragó invadia l'illa de Sardenya amb l'ajuda d'un dels regnes feudals que la componia, els Guidicati. També la Corona d'Aragó s'involucra en els assumptes de l'imperi Bizantí a través d'uns aventurers aragonesos, els almogàvers organitzats en un exèrcit conegut com la 'Compañía Catalana'. Però el seu gran error va ser quan es va negar a pagar-los els seus honoraris després d'assassinar al seu cap, la qual cosa va provocar la conquista de part del territori, creant-se els Ducats d'Atenes i Neopatria i la seua annexió a la Corona d'Aragó

 En 1390, el Ducat d'Atenes i Neopatria era venut a la família florentina dels Acciaioli, concentrant la seua atenció i esforços en la seua expansió pel Mediterrani occidental. En 1409, les forces de Leonor d'Arborea van ser derrotades en la Batalla de Sanluri i en 1415 Còrsega passava també a les mans d'Aragó. Però la victòria va durar poc ja que finalment després d'un intens conflicte amb la poderosa Gènova, va haver de retirar-se de l'illa.

L'última expansión de la Corona d'Aragó va tindre lloc a Itàlia, quan Joana II de Nàpols davant del lloc que estava patint per part de les tropes de Lluís III d'Anjou va decidir sol·licitar ajuda a Alfonso V. Després de la victòria i en agraïment, Joana II li adopta com a fill i hereu.

Finalment, en 1474, Ferran II d'Aragó es vcasar amb Isabel I de Castella i la Corona d'Aragó va quedar fusionada amb el Regne de Castella