Totes les obres d'Ausiàs March

A mal estrany es la pena estranya   

A mi acorda un dictat   

Ab molta rao me desenamore

Ab tal dolor com l’esperit s’aranqua   

Ab vos me pot Amor ben esmenar

A Deu siau, vos, mon delit

Axi com cell qui desija vianda

Axi com cell qui ’n lo somni·s delita   

Axi com cell qui·s parteix de sa terra   

Axi com cell qui·s veu prop de la mort   

Algu no pot haver en si poder

Alguns passats donaren si a mort   

Als fats coman tot quant sera de mi   

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra   

Amor se dol com breument yo no muyr   

Aquell ateny tot quant atenyer vol   

Aquelles mans que james perdonaren   

Aquesta es perdurable dolor   

Be·m maravell com l’ayre no s’altera   

Callen aquells que d’Amor han parlat   

Cell qui d’altruy reb enug e plaer   

Cert es de mi que no me·n cal fer compte   

Cervo ferit no desija la font

Clamar no·s deu qui mal cerqua e troba   

Clar es e molt a tots los amadors   

Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta   

Colguen les gents ab alegria festes   

Dona, si us am, no·m graescau amor   

En aquell temps senti d’Amor delit   

Entre Amor sso portat he Fortuna   

Entre·ls ulls y les orelles

Ffantasiant, Amor a mi descobre   

Yo crit lo be si ’n algun loch lo se   

Ja de amor tebeu james no sia

Ja no esper que si’amat

Ja tots mos cants me plau metr’en oblit   

Junt es lo temps que mon goig es complit   

La gran dolor que llengua no pot dir   

La mia por d’alguna causa mou

La vida ’s breu e l’art se mostra longa   

L’ome pel mon no munta ’n gran valer   

La so ates d’on so volgut fugir   

Lexant a part l’estil dels trobadors   

Lexe la Sort lo seu variat torn   

Lo cinquen peu del molto ab gran cura   

Lo jorn ha por de perdre sa claror   

Lo temps es tal que tot animal brut   

Lo tot es poch ço per que treballam   

Lo viscahi qui·s troba ’n Alemanya   

Los ignorants Amor e sos exemples   

Ma voluntat, amant vos, se contenta   

Malament viu qui delit pert de viure  

Maleyt lo jorn que·m fon donada vida   

Malventuros no deu cerquar Ventura   

Mentre d’Amor senti sa passio

Mes voluntats, en gran part discordants   

Molt he tardat en descobrir ma falta   

Molt me par bo que pens de l’altre mon   

Molts homens hoig clamar se de Fortuna   

Mon bon senyor, puix que parlar en prosa 

No cal dubtar que sens ulls pot hom veure

No guart avant ne membre lo passat   

No·m clam d’algu qu’en mon mal haja colpa   

No·m fall recort del temps tan delitos   

No·m pren axi com al petit vaylet   

No pens algu que m’allarch en paraules   

No pot mostrar lo mon menys pietat   

No·s maravell algu perque m’enyor   

No sech lo temps mon pensament inmoble   

O mort, qui est de molts mals medecina   

O quant es foll qui tem lo forçat cas   

Hohiu, hohiu, tots los qui be amats   

On es lo loch on ma penssa repose   

Paor no·m sent que sobreslaus me vença    

Per lo cami de mort e cercat vida   

Per molt amar ma vida es en dupte   

Per que m’es tolt poder delliberar   

Por de pijor a molts fa pendre mort   

Pren m’enaxi com al patro qu’en platga   

Puix me penit, senyal es cert que baste   

Puys me trob sol en amor, a mi sembla   

Puys que sens Tu algu a Tu no basta   

Qual sera ’quell que fora si mateix   

Quant plau a Deu que la fusta peresqua   

Quant mes amau, tant mes temor teniu   

Que m’ha calgut contemplar en Amor   

Que val delit puys no es conegut   

Qui es aquell qui en Amor contemple   

Qui·m mostrara la Fortuna loar

Qui·m tornara lo temps de ma dolor   

Qui ne per si ne per Deu virtuts husa   

Qui no es trist, de mos dictats no cur    

Qui sera aquell del mon superior   

Qui, sino foll, demana si m’enyor   

Quins tan segurs consells vas encerquant   

Retinga·m Deu en mon trist pensament   

Sens lo desig de cosa desonesta   

Si be mostrau que mi no avorriu   

Si co·l malalt que·l metge lo fa cert   

Si co·l malalt, qui lonch temps ha que jau   

Si com aquell qui per sa ’nfinitat   

Si com l’om rich que per son fill treballa   

Si com lo taur se·n va fuyt pel desert   

Si com rictat no porta bens ab si   

Si com hun rey, senyor de tres ciutats   

Si Deu, del cors, la mi’arma sostrau   

Si·m demanau lo greu turment que pas   

Si ’n algun temps me clami sens raho

Si per null temps cregui ser amador   

Si pres grans mals un be·m sera guardat   

Sia cascu per ben hoir attent

Sobresdolor m’a tolt l’imaginar   

Tal so com cell qui penssa que mora   

Tant en Amor ma pens’a consentit   

Tant he amat, que mon grosser enginy   

Tant he amat que vinch en desamar   

Tot entenent amador mi entengua

Tot laurador es pagat del jornal   

Tot metge pren carech de consciença   

Tots los delits del cors he ja perduts   

Tots los desigs escampats en lo mon   

Veles e vents han mos desigs complir   

Vengut es temps que sera conegut   

Volgra sser nat cent anys ho pus atras   

Vos qui sabeu de la tortra·l costum   

• La majoria d'aquestes obres van diriguides a plena de seny, a amor amor, a llir entre cards, a foll amor o a mon darrer bé. També estan als cants de mort i els cantas espirituals.